Cine Forum

2020

**************************************

*****************

2019

****************

***************

****************

********

*******

*************

Arroz negro 
Una pelicula trencadora per l'epoca en que es va fer, hiperrrealista,  que mostra una serie de personatges i rols que es donaven... entre ells el maltracte psicologic i fisic envers a la dona i les diferents relacions que entre elles es creen i que la sororitat es clau en alguns moments  per tirar endavant plegades, situacions adverses i  entrebancs que van en contra del fet de ser dona.
*******************

2018

********************

**************

*****************

*****************

*****************

************

***************

Pelicula d'interés  biogràfic, per conèixer els problemes en que es trobaven les dones artistes en l'epoca en que va viure Camile Claudell (1864 - Montdevergues, Vaucluse, 19 de octubre de 1943

******************

2017    

******************

*******************

***************

*****************

2016

2015

CHARADA    

Charada es una pel·lícula molt recomanable. Un guió únic molt creatiu i original ple de ritme, que conforma un thriller d'intriga i humor, que en clau de comèdia romàntica et va portant a seguir-lo amb molt d'entusiasme i que fins al final no es descobreix l’entrellaça que es molt sorprenent . El motor de la pel·lícula gira constantment amb el fet de mentir per part dels que et rodegen i en qui es pot confiar quan s'han de prendre decisions davant situacions sobrevingudes i radicals, que en aquest cas s'hi troba la protagonista, una noia senzilla i molt  ingènua de la classe alta,  quan tres homes l'amenacen de mort per recuperar uns diners del seu difunt marit i  que ella desconeix  i que no te.
Com de costum la Doctora Lluïsa Bertran al final de la pel·lícula va encetar un col·loqui on,  amb tots els assistents es va aprofundir  en el tema clau de la mateixa:  La mentira i el per que es menteix.

2014

2012

Dimarts 24 d'abril 2012 a les 19h.

El loco del pelo rojo de Vicente Minnelli

Presentada per la Dra. Lluïsa Bertran

AAVV Badal, Brasil i la Bordeta- Daoiz i Velarde, 30 - 08014 Barcelona

en col·laboració amb l’AA de familiars de malalts mentals

de Sants Montjuïc.



Una pel·lícula molt interessant, basada en una biografia de l'artista Vincent Van Gogh, explicava la seva vida, els seus inicis de predicador religiós en les regions més pobres i mineres de Bèlgica, fins el seu contacte amb els innovadors pintors impressionistes que es trobaven a Paris, les seves emocions, i tot el seu treball evolutiu de com va anar realitzant les seves pintures en el transcurs de la seva vida.  L'actuació d'Anthony Quinn, que encarnà la figura del que fora el seu millor amic Paul Gauguin, va estar premiada amb un Oscar al millor actor secundari. La inmellorable fotografia fidedigna amb totes les obres que ens va deixar l'artista i amb el col·loqui final que ens preparà la Doctora Lluïsa Bertran, els cinèfils vam poder apropar-nos  i entendre el comportament d'un ésser humà que, desvalorat per tothom, menys pel seu germà qui va ser el que sempre el va ajudar, malgrat la seva passió per la pintura i la quantitat d'obres que va pintar, només va vendre un quadre al final dels seus dies, mentre que, avui dia es un dels artistes més cotitzats i reconeguts mundialment.

Dimarts 28 de febrer 2012 a les 19h.

El Pequeño Salvaje

Presentà la Dra. Lluïsa Bertran

AAVV Badal, Brasil i la Bordeta- Daoiz i Velarde, 30 - 08014 Barcelona

en col·laboració amb l’AA de familiars de malalts mentals

de Sants Montjuïc.

Avui hem vist una pel·lícula molt interessant basada en un cas real,tal com ha explicat la doctora Lluïsa Bertran i que ens ha comentat en que s’han mantingut, en el rodatge de la mateixa,  la majoria dels noms que van viure aquest cas de la troballa d’un noi d’uns nou anys que havia sobreviscut ell sol enmig de la selva, suposant-se  que devia tenir d’uns 3 a 4 anys, quan els seus pares el devien abandonar en ella. Aïllat de tot ésser humà, va adquirir un comportament salvatge i molt primitiu, per tal d’alimentar-se i de protegir-se de les demés feres. La seva descoberta interessa al doctor x  que aconsegueix poder-lo acollir a casa seva, per tal de començar un  procés de pedagogia amb ell,  i d’infondre el concepte de la moral, cosa complicada, ja que aparentment sembla ser que es sord mut. Aquest xicot es veu com va obtenint un progrés, però no es l’esperat pel metge, que al final abandona l’estudi que ha empres amb ell i finalment es queda sota la tutela de madame   guerin  i mor als 40 anys

Aquesta es una pel·lícula, que datada en l’any 70, va ser filmada en blanc i negra, per dotar-li unes característiques d’antiguedad, i hem pogut gaudir d’una interpretació magistral d’aquest infant, alhora que hem conegut al pioner de la otorrinolaringología,  i hem vist com era un homenatge envers a les famílies d’acollida per la gran labor que fan, ja que el mateix Truffaut, va experimentar ell mateix al passar a ser un infant desvalgut sense pares, a ser un home de profit.

El debat com sempre ha estat molt constructiu i els  amants del cinema hem marxat satisfets per la bona vetllada que hem tingut, esperant retrobar-nos de nou, puntualment  el proper dimarts últim de mes, per veure "el lenguaje secreto de las palabras" d’Isabel Coixet.

 

Dimarts 29 de març  2011 a les 19h.

 

Madame Curie de  Mervyn LeRoy 

Presentà  la Dra. Lluïsa Bertran

 AAVV Badal, Brasil i la Bordeta- Daoiz i Velarde, 30 - 08014 Barcelona

 en col·laboració amb l’AA de familiars de malalts mentals

 de Sants Montjuïc.

Maria Sklodowska-Curie, coneguda com la pionera del camp de  la radioactivitat, i que somiava en voler agafar una estrella amb la punta dels dits i que al llarg de la seva vida, no em va agafar una,  sinó dues, al obtenir dos premis Nobel, un compartit amb el seu marit Pierre Curie, professor de física i amb el científic Henri Becquerel, quan entre els tres descobriren que la pechblenda contenia traces d'algun element més radioactiu que l'urani,  el radi; i l'altra a nivell personal, amb la descoberta del poloni, sent a més la primera dona que fou professora en la Universitat de Paris. Aquesta pel·lícula filmada a l'any 1947, gràcies a les aportacions biogràfiques de la seva filla, va ser tractada, malgrat es un retrat fidel de la científica, amb uns rols inadequats, i que eren els que estaven de moda per aquella època, com: el que una dona científica, tenia que ser d'entrada lletja, i que pel fet de ser dona no podia ser tan intel·ligent que l'home, i per tant no se li havien de concedir els espais adients per fer la seva investigació, i que compaginar la professió amb la família no era factible. 

A banda d'això, i el que fos una persona de caràcter tenaç, tranquil, que no es resignava amb el fracàs, si aquest no li demostrava el perquè d'aquell camí erroni, i el que tingués al seu costat al seu marit, un fidel admirador de la seva intel·ligència i vocació científica, que no l'abandonà mai, ni en els moments més difícils i més alienants per a dur la seva tasca investigadora, va ajudar a que fes uns descobriments que han estat summament importants per l'esdevenir evolutiu de la nostra historia. 

Els cinèfils que estàvem a l'AA.VV Badal, Brasil i la Bordeta, vam visionar una bona pel·lícula,  que obtingué en el seu dia set nominacions als Oscar, i que al finalitzar la Doctora Lluïsa Bertran ens va documentar àmpliament obrint-se un torn de paraules per part de tothom, gaudint en tot el conjunt d'una interessant vetllada.

Dimarts 29 de novembre 2011 a les 19h.

Niebla en el pasado de Mervyn Leroy

Presentà  la Dra. Lluïsa Bertran

AAVV Badal, Brasil i la Bordeta- Daoiz i Velarde, 30 - 08014 Barcelona

en col·laboració amb l’AA de familiars de malalts mentals

de Sants Montjuïc.

Els  cinèfils vam gaudir d'una bona pel·lícula. Interessant en tots els sentits, com en l'argument, posada en escena, fotografia, musica, bona interpretació dels artistes .... i que ens va mantenir atents fins al final, doncs qualsevol detall que apareixia tenia la seva gran importància, i es  que per això va  tenir set nominacions a l'Óscar  com a la millor pel·lícula, al director Mervyn Leroy, a l'actor Ronald Colman, a la millor actriu de repartiment, Susan Peters, al millor guio adaptat, a la millor banda sonora, Herbert Stothart,  i a la millor direcció artística Cedric Gibbons, Edwin B. Willis. En acabar, però, es va obrir un col·loqui molt fructífer, on la doctora Lluïsa Bertran ens va parlar del funcionament de la ment, les seves fases i el perquè de vegades ens oblidem de  les coses que ens diuen o hem vist..

Una bona vetllada que ens anima a retrobar-nos de nou el dimarts 31 de gener 2012

a on podrem veure la pel·lícula "Una terapia peligrosa"  de Harold Ramis.  

No us la perdeu!!